Aquesta setmana ha passat discretament. Ha plogut i ha fet un vent infernal la majoria de dies, menys dijous. El vent aquest, és d'aquell que et podies plantejar volar en lloc de caminar en
certs moments... Malgrat això, els ocells continuaven passejant-se pels prats del campus a contracorrent i posant cara o pèl de "el vent ve del nord". Crec que no havia vist mai corbs i gavines escabellades en la direcció del vent.
El divendres, em vaig omplir de valor i vaig anar altre cop a la piscina a veure com jugaven a Waterpolo. Resulta que el dia que es juga és divendres de 9 a 10.
Fantàstic, una horeta a la setmana per moure l'esquelet fixa, m'anirà molt bé per evitar
creixer a lo ample amb greus deformacions en forma de cadira.
Vaig entrar a la piscina, i em van dir, "sorry, it's closed", però jo li vaig dir, "yes", i que només volia entrar a parlar amb algu de waterpolo. La tia em va dir, "of course", i vaig entrar a la piscina vestida, però amb xancletes! Tatxan! Ja era dins. Vaig preguntar a varies persones, i finalment vaig topar amb els maromos que jugaven a Waterpolo. Eren 7 i jo 8.
Al que em va semblar més responsable, li vaig preguntar a veure com anava el
tema i si podia venir a entrenar. Ell em va dir, que no hi havia noies, que no hi havia
partits i que si volia podia venir.. Que el próxim divendres era festa... i que...ah! em
va dir, si portes les coses quedat.!! Perfecte!
Doncs cap al vestuari jo, tranquilament, sense haver pagat els 3,3 pounds em vaig canviar i vaig anar a entrenar...
La descripcio del super equip d'aquest divendres era:
3 nens, 1 que no tocava de peus al fons, 1 que era moooolt rodonet, 1 altre molt altet i llavors 1 tio que devia tenir uns 35 anys, el super entrenador pelut pelut de 35, un altre que era simpatic de 40... i el iaio de 50. Tots tocaven de peus a terra menys jo i el nenet...
Vem fer uns quants passes i exercicis de rebre la pilota i xutar... i llavors vem fer una mena de competició de fer gols, que em vaig proclamar CAMPIONA!! K fuerte me parece.. jiji penso anar'hi cada divendres, jo que em pensava que ja no servia per el waterpolo... jiji, clar que això és una aproximació, però ja està bé.... Ah, per cert, parlar amb anglès dins de laigua és difícil, i entendre'l força més... jijij
Avui, m'he quedat a casona, perquè he d'acabar un article per avui i no he anat al ASDA. A les 8'30 la Hong yen, m'ha trucat a la porta a veure si venia de compres, però li he dit que no... que em sabia molt greu.. però que havia de currar.
Ara després de fer algu, m'he decidit a fer el dinar, i la xina, m'ha ofert una mica de pollastre que ha estat coent-lo 2 hores... He acceptat bonament.. semblava bo. De fet, ha sigut bo, era
com dolç.
Senyores i senyors, després de zampar-me'l, la tia m'ha dit que era Pollastre AMB Coca-Cola! Sisi, només hi havia coca-cola, ni ceba, ni pastanaga... res ColaChicken... encara estic flipant.. de moment, no se'm està desintegrant l'estomàc.. veure'm en les pròximes hores.. :S
Buenooo segueixo fent feina, i a les 8 m'en aniré a buscar els meus papis al aeroport! Venen sí! no tenen ni idea d' anglès...espero que arribin bé.. :)
apaaaaa,
fins aviat,
Montse
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada